EPUB   MOBI   PDF   RTF   TXT
Qualità del testo: sto testo el xe conpleto, ma el gà ancora da vegner rileto.
PROLOGO
1528 (?)

 Edission original:   

La Moscheta, di Ruzante. A cura di Ludovico Zorzi. Einaudi Collezione di teatro, Torino 1982

 Fonte:

https://www.liberliber.it/online/autori/autori-r/ruzzante-alias-angelo-beolco/

Edission e fonte ▼ Atto primo  →

PROLOGO
Vilan

PROLOGO El ghe n'è assè che sempre mè se smaravegia d'i fati d'altri; a' dighe mo', che çerca de saere e intendere zò che fa i suò' vesini; e sí farae megio tal fiè a guardarse igi. Perché mi cherzo che la sipie cossí co' a' ve digo: che chi vuò vêre i fati d'altri, n'ha da far d'i suò'; e se i ghe ha da fare, i n'i fa. E sí i dé avere an igi impegò le calze; e può i vuò dir d'altri.
E sí gh'è an de ste çerte petegole de femene, sempre, che con le ha vezú un e una a favelar de brighè, de fato le crê ch'i faghe male. E Dio sa con la va, e si 'l va diganto, po; e sí farae miegio a tasere.
El m'è stò dito, con a' ve dirè mo' mi a vu, che de chialòndena el ghe sta na femena, mariè int'un bon om da ben da vila, e che la fa e che la briga co questo e co quelo. E mi a' no 'l crezo mo'; perché a' crezo che la sipia na femena da ben, mi, perché assè fiè a' he provò an mi del'altre femene, e sí a' no gh'in troviè mè neguna de guaste.
E con a' ve dighe rivar da dire, a' crezo che le sipia tute bone, perché le è stà stampè tute in su na stampa, e la so natura è tuta a un muò'. E se ben el ghe n'è qualcuna che faghe qualche cossa, l'è perché la so natura ghe tira de far cossí.
A' seon cossí an nu uomeni, ch'aon el nostro snaturale che ne fa fare tal fiè quel ch'a' no fassàn; e se negun ne diesse niente de quel ch'aon fato fare cossí.
Mo' chi cancaro no sa che con a un ghe tira el snaturale d'inamorarse, el s'inamora de fato? E sí el vuò ben essere desgraziò, che 'l no se cate qualcuna da inamorarse.
E in colusion, sto snaturale è quelo che ne fa ficare in tal buso, ch'a' no se ghe fichessàn mè, e sí ne fa fare an quelo ch'a' no fassàn mè.
Disí-me un puoco, per la vostra cara fé, se 'l no foesse elo, mo' chi serae mo' quelú sí poltron e sí desgraziò, che s'inamorasse int'una so comare, e che çercasse de far beco un so compare; se 'l no foesse el snaturale? Mo' qual è quela femena sí da poco, che fesse male con so compare e che çercasse da far i cuorni a so marío, se 'l no foesse la so natura de ela, che la ghe tira de far cossí? Mo' an vu, ch'a' si' pur saçente e scaltrí, a' no a' sessé zà vegnú chialòndena, se 'l no foesse stò el vostro snaturale, che v'ha tirò de vegnirghe; gnan nu a' no fassàn sta filatuoria-chialòndena, a Pava, su sto borgo. Ch'a' ghe supiè vegnú, mo' a' seon continti; mo', vî, a' vogion ch'a' tasí e ch'arscoltè. E s'a' vessé qualche fiè qualcun de quisti che farà sta comielia... o comiegia - ch'a' no sè ben dire - che n'andasse col so snaturale derto, no ve smaravegiè, perché i n'è usi a far cossí (mo' gi andarà ben usandose-ghe); e ch'andasse diganto de questiè, che sta chialòndena in sta cà, che s'a' la veessé fare qualcossa che no ve piasesse, perché a' ve 'l diré mi inanzo, mo' tasí.
A' no vora' po gnan ch'a' cressé ch'a' foesse qualche sbagiafaore, e ch'andasse çercanto i fati degi altri, perché a' no l'he fato mè, questo. Se mi a' no 'l ve diesse, vu a' no 'l possé saere; e mi mo', perché l'è el fato me ch'a' 'l sapiè, e ch'a' tasè, a' ve 'l vuogio dire. Mo' stè artinti, ch'a' scomenzo.
El vegnirà un, el primo che vegnerà, la prima fiè che 'l vegnirà, e 'l no gh'iera pí stò, e serà el primo che vegnerà da po mi. El vegnerà sustando, malabianto... Mo' no crî miga che l'aba perdú gnente; l'è perché l'è inamorò int'una so comare. Mo' tasí, vî, che l'è vegnú a star da puoco chialò in sta cà. E ela, perché la so natura no poea star senza, la se n'ha catò un altro, che giera soldò e sí giera bergamasco, che an elo è alozò chialòndena, in st'altra cà. Ch'a' verí ben le bele noele! E sí verí an che la muzerà, sta traitora, in cà del soldò.
E s'a' vessé ch'i volesse far custion, no v'andè movanto per destramezare; perché nu contaíni, con seon abavè, a' dassàn in la Crose. A' dî pur saere che quando a' dî letàgnie, che a' dî: "A furia rusticorum liberamum Dominum".
E perzòntena no v'andè movanto, e fè che 'l ghe sipia un silenzio, una çita, che no s'a' sente negun. Perché questa è la prima ch'abiam mè fata, e si a' farí co' a' v'he dito, a' in faron dele altre, e fuossi an pí bele. E sí a sto muò arí piaser vu e nu, e sí a' saron tuti continti.
A' ve volea ben dire no so che altro, mo' a' me l'he desmentegò... E sí a' sento ch'a' 'l ven sustando, che 'l pare bel'e desperò. El besogna ch'a' me tuoga'via, ché possàn far parole, che 'l porae crêre ch'a' smorezasse so comare; e mi, per no far(ghe) dare qualche crosta, a' me vuò trar da un lò.
A' ve vorae ben dire inanzo quel ch'a' m'he desmentegò, e no me l'arecordo... Ah, an, da vera: a' ve volea dir ch'a' stassé frimi, assentè zò, inchina ch'a' verí che gi andarà a far pase, perché la serà rivà de fato. Mo' tasí, adonca, ch'a' me rebute ale Vostre Rilienzie de vu.

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=La_Moscheta/Prologo&oldid=56618"