Pagina:Assedio de Venezia.djvu/20

Sta pagina la xe stà trascrita, ma la gà ancora da vegner rileta.
XII.


Cocarde in casa ghe n'aveva tante
Che de più sgagie no podeva darse;
Che colori, fioi mìi, da inamorarse
Da far tremar da la testa a le piante!

Spìa pur ciamème... lasagnon.... birbante
Se no ve digo el vero — ma voltarse
Vedeva tuti e, fermi là, vardarse
Fra lori e dir: — Quante cocarde, quante! —

Rosso de anguria e bianco de gioncada
In ciesa e in cale, sul balcon e in strada
Le se vedeva a comparir... cò bele!

E gera, ste cocarde, le putele
Mìe, mìa muger de late e vin formada;
El verde.... el gera in te le mìe scarsele!

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Pagina:Assedio_de_Venezia.djvu/20&oldid=61791"