Pagina:Il vespaio stuzzicato.djvu/37

Sta pagina la xe stà trascrita, ma la gà ancora da vegner rileta.


Che qual far a Dolon proferte larghe
    Me fà fastidio, e quel vegner a pati,
    Per cavarghe de boca i celegati,
    180E la vita promessa al fin levarghe.

Forsi in rason de guera el no' fè mal.
    Sò, che messe el sagieto anche Sinon.
    Ma no' se sà, che questa è una rason,
    184Che frà Nemisi facilmente val?

Ma zontar un'Amigo? un'Homo schieto?
    Un, che se fida? un che no' n'hà pecà?
    Un, che ve mostra el cuor? che ben ve fà?
    188Mo che Diavolo haveu d'anima in peto?

Savè, che se suol dir, che'l tradimento
    Piase ben sì, ma'l Traditor no' piase.
    Pompeo fu pianto, e Cesare romase,
    192O mostrè almanco esser de mal talento.

Togia sù Besso quel, che'l guadagnè,
    Quando Alessandro a i rami el fè ligar
    Unij per forza, e gh'hebe el premio a dar
    196Degno d'haver tradì Dario, el sò Rè.

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Pagina:Il_vespaio_stuzzicato.djvu/37&oldid=62894"